La xufa
La xufa és una planta perenne, però a València el seu cultiu es realitza com si fóra anual. La plantació comença a partir d’abril. El primer reg es realitza quan la planta porta un mes. És una planta que necessita molta aigua, per la qual cosa després de la sembra es fa un reg cada quinze dies. El nombre de regs necessaris a l’any oscil·la entre 10 i 15, depenent de si ha plogut no.
La preparació del terreny anterior a la plantació és clau. Per a això, es realitzen cavallons (o lloms de terra definits per dos solcs a cada banda) ben definits, d’uns 20 cm d’alt, i amb una separació entre ells de 60 cm. El tubercle sec, que és al mateix temps la llavor de la planta, se sembra a uns 6-8 cm de profunditat.
La recol·lecció es duu a terme de novembre a gener i es realitza amb una recol·lectora específica, que té una barra de tall de l’amplària de dues o tres cavallons. La màquina va tallant la terra, que és esmicolada per una fresadora de varetes, i la diposita en un bombo garbellador, que separa la terra de les xufes. Aquestes ixen per la seua banda posterior, acompanyades de restes de la planta, pedretes, etc. i són transportades mitjançant una cinta a la tremuja del tractor.
Després de la recol·lecció, la collita passarà per tres bombos de llavat, on s’elimina la terra, la resta de material i el pèl de la xufa. Una vegada netes, les xufes s’assequen, un procés durant el qual la seua humitat descendeix del 50% fins al 11%. L’assecat dura uns 3 mesos i es realitza en cambres d’assecat, de manera lenta i acurada. Es realitzen dos remoguts diaris, disminuint la freqüència d’aquests segons vagen perdent humitat les xufes.
A partir del final de l’estiu algunes males herbes poden atacar-la.
La plantació dóna entre 18 i 19 tones per hectàrea.
Per a conèixer més sobre el cultiu de la xufa pots veure aquest vídeo on s’explica tot el seu procés:
Sabies què?
La xufa és originària del Suen, d’on va passar a Egipte, primer, i després a l’Imperi Persa. A Espanya van ser els àrabs els encarregats de portar-la a partir del segle VIII.
Les últimes investigacions situen el primer rastre de la xufa com a base alimentosa dels humans en el “home trencanous”, un homínid que va viure en l’est d’Àfrica fa entre 1’5 i 2’5 milions d’anys.
En els últims temps s’ha desenvolupat farina de xufa, que s’utilitza per a fer pa i altres aliments de rebosteria dolça o salada, ja que és perfecta per als celíacs.
La xufa s’assembla tant a una fruita seca, com una ametla o similar, que de fet un dels noms que té en anglès és ametla de terra (earth almond).
La xufa i l'alimentació
La xufa és rica en minerals i vitamines, entre els quals destaquen el fòsfor, el potassi i les vitamines C i E. La xufa conté carbohidrats, enzims (com a lipasa, catalasa i amilasa), fibra soluble, proteïna vegetal (amb aminoàcids essencials com a leucina, metionina, isoleucina, licita i arginina). No conté gluten, ni fructosa ni lactosa. Els beneficis nutricionals de la xufa són variats, ja que regula la funció intestinal, redueix el colesterol i té efectes prebiòtics, antioxidants i beneficiosos per a la salut cardiovascular. A més, l’orxata té més ferro, zinc i coure, i igual contingut en magnesi, que la llet de vaca o cabra.
- Per a saber més sobre els beneficis de la xufa, pots consultar aquesta pàgina web:
http://www.botanical-online.com/chufa_cyperus_esculentus_propiedades_medicinales.htm - T’atreveixes a fer uns gofres d’orxata de xufa valenciana? És un plat diferent i molt sa. Descobreix cóm fer-ho en aquesta pàgina:
http://www.chufadevalencia.org/ver/887/gofres-de-horchata-de-chufa-de-valencia.html - O si ho prefereixes, pots aprendre a fer un gaspatxo molt original, en aquest cas d’orxata i cogombre (http://www.chufadevalencia.org/ver/510/gazpacho-valenciano-de-horchata-y-pepino.html ), o també pots aprendre a fer orxata de xufa valenciana sense sucre, un aliment igual de bo i molt més saludable (http://armoniacorporal.es/como-preparar-horchata-de-chufa-natural-y-sin-azucar/)
