La tomaca
La tomaca o tomaquera és una planta perenne, anual, de la família de les solanàcies, que requereix un clima assolellat i càlid, amb temperatures mínimes entre 15º i 17º per a poder desenvolupar-se, encara que el seu creixement òptim ho aconsegueix entre els 20º i els 24º. És una planta que tolera malament el fred i el vent, per la qual cosa convé protegir-la d’aquestes inclemències amb algun tipus de mur o ben cobrint-la en ocasions amb plàstics. Es pot plantar des de febrer fins a juny.
Les tomaques es planten en planter, primer, i després es passen a terra quan el clima és l’adequat. Les primeres setmanes són les més decisives, ja que és quan la planta és més sensible al fred i necessita més cuidats. Des del planter es pot trasplantar a test o directament al lloc de cultiu definitiu si la temperatura és adequada i la planta ja està suficientment desenvolupada. Per a trasplantar-los, es fa un forat en terra, ben abonat, i s’enterra amb part de la tija per a afavorir el desenvolupament d’arrels auxiliars. Es rega el sòl, però intentant no banyar la planta, i es repeteix el procediment per cadascuna de les plantes, guardant una distància entre elles d’entre 40 i 50 cm.
La tomaquera és una planta trepadora, per la qual cosa necessita ser estacada des del principi. Allò ideal és posar un suport vertical d’1,5 metres junt a ella al moment de plantar-la en el lloc definitiu. A mesura que la tomaquera vaja creixent caldrà anar amarrant-la al suport per a dirigir el seu creixement. Les amarres no han d’estar molt estretes per a no tallar l’eixamplament de la tija principal.
A mesura que creix, cal podar la tomaquera, perquè quede la tija principal i unes tres o quatre branques només. Açò afavorirà que la planta no cresca de manera desordenada i que la qualitat dels fruits siga major.
La producció de tomaques ve a ser unes 90 tones per hectàrea.
Les plagues més importants en el cultiu de les tomaques són erugues, trips i la mosca blanca, pugons i l’aranya roja.
Per a conèixer més sobre el cultiu del tomàquet, pots veure aquest vídeo sobre cóm conrear tomaqueres
Sabies què?
La tomaca és originària d’Amèrica del Sud, on era molt habitual en les cultures inca, asteca i maia, on es conreava 700 anys abans de l’era cristiana. Des d’allí va viatjar fins a Europa de mà dels conqueridors espanyols, que ho van introduir en el Vell Continent a la fi del s. XVI.
El seu nom procedeix de la paraula “detomati”, que en la llengua que es parlava a Mèxic significava “fruit amb melic”.
Les primeres tomaques que es van conrear a Europa eren de color groc. D’ací el nom en italià d’aquesta verdura: pomodoro (poma d’or) o en francès: pomme d’amour (poma d’amor).
La tomaca i l'alimentació
La tomaca és una de les hortalisses més saludables, a més de ser un complement perfecte en la cuina. La tomaca té un gran nombre d’antioxidants i és una rica font de vitamines i minerals. Una tomaca pot aportar al voltant del 40% del requeriment diari de vitamina C. També conté vitamina A i abundant potassi, així com ferro.
La tomaca redueix el colesterol i protegeix el cor. El consum regular de tomaques ha demostrat que disminueix els nivells de colesterol LDL i els triglicèrids en la sang. Aquests lípids són els principals culpables de les malalties cardiovasculars ja que donen lloc a la deposició de greixos en els gots sanguinis. A més, millora la salut dels ulls i evita la hipertensió i les infeccions urinàries.
- Per a saber més sobre els beneficis de les tomaques, pots consultar aquesta pàgina web:
http://www.botanical-online.com/beneficios_de_tomate.htm - Vols cuinar el teu propi gaspatxo? És un de plats més rics i saludables de la gastronomia espanyola. Descobreix cóm fer-ho en aquesta pàgina:
http://www.pequerecetas.com/receta/gazpacho-andaluz/ - O si ho prefereixes, pots aprendre a fer una sopa de tomaques, rica i sana en tan sol 15 minuts
(http://www.pequerecetas.com/receta/sopa-tomate/) o fabricar la teua pròpia salsa de quètxup casolà (http://www.pequerecetas.com/receta/ketchup-casero/)
