La ceba

La ceba

La ceba és un bulb: una part de la tija de la planta que es desenvolupa sota terra i concentra la major part dels nutrients. Pertany a la família de les liliàcies i està relacionada amb l’all, el porro i el cibulet. Té forma redona i està formada per nombroses capes sucoses superposades. Existeix una gran varietat de cebes, però en general totes es caracteritzen pel seu sabor picant i dolç. Després de preparar la terra soltant-la perquè les llavors penetren bé, i abonant-la adequadament, la ceba es planta entre gener i abril, i es cull a partir dels cinc mesos de la seua sembra. Les cebes necessiten poc de reg i aguanten bé sense aigua. L’etapa en què necessiten major quantitat d’aigua és quan estan creixent, abans de formar el bulb. És recomanable deixar de regar-les uns 20 dies abans de collir-les.

El senyal per a conèixer el moment adequat per a iniciar la recol·lecció és quan les puntes de les fulles de la planta es comencen a posar grogues. Llavors, cal retorçar la planta per a trencar el coll de la mateixa, deixant les tiges en contacte amb la terra. Comença així la maduració de la ceba. Al mateix temps, cal alçar els bulbs de les cebes, preferiblement amb una forqueta, desenterrant-los, però no del tot. Aquest acte iniciarà l’assecat del bulb. Uns dies després es desenterren completament i es deixen assecar al sol sobre la terra per 2 setmanes. És molt important que  queden ben seques.

Una vegada que les cebes estan seques, es poden lligar amb un cordill o col·locar-les en capes en algun lloc fresc i airejat.

La producció de ceba oscil·la entre 40 i 80 tones per hectàrea.

La mosca de la ceba és un dels seus enemics. Per a matar-la es pot acudir a ratapinyades o a insecticides.

Per a conèixer més sobre el cultiu de la ceba, pots veure aquest vídeo

 

Sabies què?

La ceba és una de les hortalisses de consum més antic. Una inscripció en les piràmides d’Egipte prova que els homes que les van construir es van alimentar amb cebes.

Si es planta abans d’hora, la planta fabricarà fulles sense arribar a formar bulb. Si es planta massa tard, el bulb serà molt escàs. Aquesta circumstància s’aprofita per a l’obtenció de cebes tendres en conserva.

Les temperatures altes acceleren el desenvolupament del bulb i les baixes ho retarden.

La ceba resisteix el fred, però per a una producció primerenca es requereixen hiverns suaus i primaveres càlides.

Per a llevar-li la picor a la ceba, el millor és tenir-la en remull amb aigua amb suc de llimó o vinagre durant uns minuts, o macerar-la en oli durant un dia.

 

La ceba i l'alimentació

És un vegetal que no hauria de faltar en cap taula, ja que és un aliment amb grans propietats curatives. Baixa en calories i rica en potassi, la ceba té també molta fibra, flavonoides i olis rics en sofre que eliminen els bacteris. És millor menjar-la crua, perquè no perd les seues propietats, i està estupenda barrejada amb altres verdures, com en les amanides.

La ceba està recomanada per a afavorir una bona circulació cardiovascular. També és molt bona com diürètic, en combatre la retenció de líquids, i per açò s’usa en moltes dietes per a aprimar. Però el seu principal ús medicinal està relacionat amb la seua capacitat antibacteriana, sobretot de les vies respiratòries, per la qual cosa és molt aconsellable per a tractar la grip, bronquitis o faringitis, entre altres malalties.

 

Compartir en :