L’horta de València es el conjunt dels horts regats per les sèquies que beuen del riu Túria. En concret, de les sèquies Reial de Montcada, Favara, Quart, Benàger-Faitanar, Mislata-Xirivella, Tormos, Rascanya, Mestalla i Rovella.

Un patrimoni mil·lenari

Té els seus orígens en l’època romana, quan es van començar a conrear les terres pròximes a la ciutat de València, però el seu desenvolupament més important es va produir durant la dominació musulmana de la península ibèrica (segles VIII al XIII), ja que van ser els àrabs els qui van introduir nous cultius i noves tècniques de treball al camp. Durant el període islàmic es creà una important infraestructura hidràulica amb  séquies i assuts, i s’escometé la dessecació de les extenses zones pantanoses que  cobrien gran part de la plana de València.

Amb la conquesta cristiana de València per part del rei Jaume I, en 1238, l’horta valenciana ja era com la coneixem a l’actualitat, encara que molt més ampla, ja que amb el pas del temps s’ha anat reduint la seua superfície, sobretot a finals del segle XX i principis del XXI, amb la pressió immobiliària.

Malgrat que l’extensió dedicada al cultiu d’hortalisses s’ha reduït molt en les darreres dècades, s’estima que la superfície d’horta ocupa ara una zona amb forma de circumferència al voltant de la ciutat de València de 10 a 15 kilòmetres de radi, amb unes 23.000 hectàrees, de les que 11.400 són de regadiu. A més del propi terme municipal de València, l’horta s’estén també fins a Puçol, al nort, fins l’Albufera, pel sud, i els termes de Paterna, Torrent i Moncada, a l’oest. Es tracta d’una ampla extensió de terra plana que es divideix en 2 comarques: l’Horta Nord, al nord del riu Túria, i l’Horta sud, que inclou la pròpia ciutat de València, al sud.

L’horta de València és la més important, complexa i significativa de totes les que perviuen a la Comunitat Valenciana, tant per la seua antiguitat com per la concentració de comunitats de regants –dotze amb diferents característiques i competències– i per la concentració de vuit sistemes hidràulics organitzats: els set que formen part del Tribunal de  les  Aigües  de  València (sèquies de Rovella, Favara, Mislata-Xirivella, Quart-Benàger-Faitanar, Tormos, Rascanya i Mestalla) i la  Reial Sèquia  de  Montcada, als quals cal afegir les competències municipals de la ciutat de València sobre l’espai anomenat de “franques i marjals”, les quals es remunten al segle XIV.

L’horta està rodejada d’aigua, amb l’Albufera al sud, el mar Mediterrani a l’est, el Parc Natural del Túria a l’oest i la Marjal del Moro de Sagunt al nord. Gaudeix d’un clima típic del Mediterrani, amb hiverns suaus, estius calorosos i pluges concentrades a la primavera i la tardor, amb possibilitats de torrents. A més de cultius propis de l’horta, en determinats camps també es conrea l’arròs i la taronja.

Des de l’època musulmana i fins quasi el segle XX, l’horta de València va funcionar com un ecosistema agrícola perfecte, però amb l’arribada de la industrialització i, sobretot, amb el creixement urbanístic metropolità descontrolat, s’ha anat reduint progressivament la superfície de cultiu i s’han abandonat molts camps.

Afortunadament, en els darrers anys, el treball conjunt de les Administracions Públiques i de molts col·lectius socials implicats en la recuperació de l’horta s’està trencant la tendència de regressió i s’estan reforçant els vincles entre la ciutat de València i la seua Horta, un espai privilegiat i únic que ofereix a la ciutadania moltíssims beneficis ambientals, socials i econòmics.

En aquest sentit, la futura llei de l’Horta, l’avantprojecte de la qual ja ha estat aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana, protegirà especialment aquest patrimoni cultural i històric conformat al voltant de l’Àrea Metropolitana de València. La llei vol promoure l’economia de proximitat, garantir la seguretat alimentària a llarg termini, coordinar la planificació dels usos i activitats de l’Horta  des de l’ àmbit supramunicipal, i establir fórmules de gestió sostenible per a garantir la qualitat de vida dels  agricultors i agricultores